Etquetes vi Penedès (i IV)

Crònica de l'arribada de les relíquies del màrtir sant Fèlix a Vilafranca

El Llibre d’Òbits de Santa Maria. Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca del Penedès (AEVP). Arxiu Parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès(APSMV). Llibre d’Òbits 1696-1710. En podeu veure la transcripció a l'entrada en aquest blog del 2 d'abril del 2018: Sant Fèlix, Vilafranca. Setembre del 1700

Josep Moxí que serà el vicari perpetuu i rector de Santa Maria com a mínim del 1696 (o abans) fins el 1706 escriu a l’inci del llibre d’òbit, foli 1r i v i 2r el text següent:

Quant arribá el cós de St Felix Martir

In Nomine Domini Amen

1700

Etiquetes vi Penedès (III)

Etiquetes vi Penedès (II)

Per Festa Major, per sant Fèlix, us volem a casa.

Llibertat presos polítics!

Etiquetes vi Penedès (I)

Etiquetes de diverses mides i característiques d'un celler vilafranquí, en bona part s'adreçaven a l'exportació, entre els anys 50 i 80 del segle XX.

Romeria a Montserrat, 1921

Dos rebuts (140 x 105 mm.) corresponent a cel·les de la romeria a Montserrat del 1921.

Paper assecant

Qui recorda el què era el paper assecant? Es tenia sobre la taula, posat en un aparell de forma parcialment circular o dins els llibres d'actes o de comptabilitat que es feien amb ploma. Com que convenia que la tinta no taqués, el paper assecant feia la feina. 

Igual que les plomes, de plomilla o estilogràfiques, i amb elles els tinters, també el paper secant ha passat a la història, sovint -com en el cas que recollim- també tenia la funció d'obsequi publicitari d'empreses.

Caminants a Vilafranca, anys 30 (i II)

 Alguns són veritablement curiosos per les històries que expliquen o les intencions més o menys científiques que manifesten. Els que aplego aquí no estan impresos pel darrere, on sols tenen el segell de la farmàcia.

Caminants a Vilafranca, anys 30 (I)

Als anys 30 del segle XX diversos personatges intentaven donar la volta al món en bicicleta o de manera rudimentària i demanaven suport econòmic en arribar a les poblacions, ho feien amb unes estampetes impreses que servien d'explicació, en general de mida targeta postal a una o dues cares i una tinta. 

La vilafranquina Farmàcia Guasch les guardava i sovint hi afegia el seu segell  al darrere, potser per no repetir l'aportació a un mateix personatge, aquesta és la seva curiosa col·lecció: