El 1959, en un temps que fins i tot va veure canviar la
imatge de sant Fèlix, Manuel Trens aprofita el seu prestigi d’intel·lectual
catòlic i imposa una novena nova. Ell mateix la redacta de bell nou, renovada
de cap a peus i en català, un text senzill i clar que desfà mites i depura
l’hagiografia del patró de la vila, lluny d’aquell Fèlix enfrontat al tirà que
encara trobem al text dels goigs. Com han estudiat prou bé Juncà i Ribas, es
tracta d’un dels pocs treballs pastorals que s’han fet sobre sant Fèlix, allí
no hi ha peticions de guaricions, ni súpliques ni rogatives, sinó un text que
busca la formació dels fidels i la seva conversió. Tot i que el text era pensat
per a ús del celebrant, el 1971 veu la llum com a separata del setmanari
“Panadés”, malgrat que Mn. Trens –era una de les seves dèries- arreu del text
utilitza la grafia “Penedès”, grafia que a l’any següent apareixerà també a la
capçalera del setmanari. És una edició de 24 pàgines (155 x 210 mm.) impresa també a ca
l’Esteva i amb el gravat d’en Busquets i algun altre d'antic.
