dimarts, 24 de gener del 2017

Setè centenari de la mort de Sant Ramon de Penyafort

El 1975, en escaure's el setè centenari de la mort de sant Ramon de Penyafort -6 de gener de 1275- el Museu de Vilafranca va publicar aquest fulletó de 16 pàgines, sense paginar, amb  text de Manuel Benach. Edició a una tinta sobre paper couché, cobertes en cartolina (126 x 23 cm) imprès a les desaparegudes Gràfiques Vives, a Vilafranca.



















dilluns, 23 de gener del 2017

"La nostra vida" una publicació escolar del 1936

Publicació realitzada en impremta escolar -d'acord amb el mètode educatiu proposat pel pedagog francès Celestin Freinet (1896-1966)-, amb dibuixos a linogravat dels mateixos alumnes, mida quartilla (16 x 21 cm), 20 pàgines (sense paginar) grapades, publicació realitzada  totalment pels alumnes del grup escolar situat al que fins llavors havia estat col·legi de Sant Ramon. Primer i únic número d'aquesta revista escolar vilafranquina, correspon al juliol de 1936. No sabem si va tenir continuïtat.

El Palau del Marquès d'Alfarràs -com expliquen els nens i nenes a les mateixes pàgines de la publicació- per incautació va deixar de pertànyer a l'orde religiós del pare Mañanet per passar a l'estructura d'ensenyament públic del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) que va reestructurar tot el sistema educatiu que va passar a tenir un caire públic, laic i mixt. El mateix va succeir amb els altres centres educatius religiosos o privats de la vila. Maristes i Vedrunes de l'Hospital (des del 1933-34 a cal Bertrolí o cal Jan Pau, és a dir la casa Serra i Coromines, davant de l'Estació) no ocupaven un edifici en propietat, però sí els pares de la Sagrada Família del col·legi de Sant Ramon i les Vedruna del col·legi de Sant Elies, tot i que en aquest darrer cas l'edifici no es va emprar mai i va restar tancat en els anys de la guerra, mentre. Els grups escolars que van funcionar a Vilafranca entre 1936 i 1939 van ser el situat a l'antiga caserna i aquest del palau d'Alfarràs.




 







divendres, 20 de gener del 2017

dijous, 19 de gener del 2017

Exposición de artistas vilafranqueses

Fulletó de 36 pàgines, sense paginar, (16 x 22 cm) de les quals quatre de coberta en cartolina i 12 en paper blanc couché, on es reproduïen les imatges de les obres d'art en blanc i negre. 1961 Impremta Artes Gràficas Vilafranca (al carrer de la Font, propietat de Manuel Benach). Curiosament, a la contracoberta hi ha una franja tapada, a contrallum es pot veure que s'indica l'any "MCMLXVI", una errada de numeració llatina tota vegada que hi sobra el número dels cinc anys.

Un tema per estudiar. Com es va organitzar aquesta exposició? Qui hi havia al darrera? Quin ressò va tenir a la vila?





















dimecres, 18 de gener del 2017

Auca de sant Fèlix



“Auca del Màrtir Sant Fèlix/ a qui lloen cors angèlics”. Edició a una cara i un sol color sobre paper crema, mida 40 x 65 cm. Gràfiques Isart. Vilafranca 1984. 48 vinyetes de 5 x 5 cm. Rodolins d’Antoni Massanell Esclassans, dibuixos de Josep Esteve Albet.
Els administradors de la Festa Major del 1984: Maria Àngels Queraltó i Mauri, Fina Ràfols i Rovira, Jordi Juvé i Cuscó, Josep Ruiz Oliva i Fèlix Sàbat i Gili van proposar a Antoni Massanell i Esclassans, Josep Maria Santacana Sardà i l’autor d’aquestes línies la confecció d’un llibre per a obsequiar-lo a la capta. Eren els anys que a la televisió triomfava la sèrie “Jo, Claudi” sobre la vida de l’emperador romà i se’ls va acudir que podríem escriure un llibre del que sols tenien clar el títol: “Jo, Fèlix” a l’entorn d’un altre romà, un màrtir molt il·lustre pels vilafranquins.
El tema fou tan sorprenent que inicialment no vam saber per on entomar l’encàrrec, després de diverses reunions i de debatre-ho amb els cinc administradors -llavors en trobades al vespre a la sala de la taula rodona, a l’edifici de l’Ajuntament- Josep M. Santacana, “Tiburon” va proposar les seves cèlebres nou epístoles i Antoni Massanell es va desmarcar del tema dient que no es veia amb esma per escriure res que no fos una auca. El tercer autor es va afegir a Santacana amb nou trobades del Sant amb personatges de la vila. Llavors Ruiz Oliva, “Pitu”, va accedir a fer els dibuixos del llibre i es va acordar demanar a Joan Esteve Albet que posés dibuixos als rodolins de l’auca d’en Massanell.
El llibre va tenir altres anècdotes. Es va enllestir a darrera hora, a correcuita, a cal Llopart de Sant Sadurní, i tot i les presses va quedar molt digne. Potser l’anècdota més curiosa va ser la desaparició de la coma que havia d’haver-hi al títol. La més significativa va ser, però, que l’auca que havia d’aparèixer plegada i enganxada a l’interior de la coberta posterior del llibre es va acabar lliurant solta i sense plegar, simplement perquè no hi va haver temps de plegar-la i enganxar-la, un manipulat que s’havia de fer a mà i que hauria encarit el cost de l’edició de manera notable. A la llarga, com és de suposar, l’auca es va oblidar i són comptats els llibres que finalment la tenen enganxada o tan sols plegada al seu interior.