Auca de sant Fèlix

“Auca del Màrtir Sant Fèlix/ a qui lloen cors angèlics”. Edició a una cara i un sol color sobre paper crema, mida 40 x 65 cm. Gràfiques Isart. Vilafranca 1984. 48 vinyetes de 5 x 5 cm. Rodolins d’Antoni Massanell Esclassans, dibuixos de Josep Esteve Albet.

Els administradors de la Festa Major del 1984: Maria Àngels Queraltó i Mauri, Fina Ràfols i Rovira, Jordi Juvé i Cuscó, Josep Ruiz Oliva i Fèlix Sàbat i Gili van proposar a Antoni Massanell i Esclassans, Josep Maria Santacana Sardà i l’autor d’aquestes línies la confecció d’un llibre per a obsequiar-lo a la capta. Eren els anys que a la televisió triomfava la sèrie “Jo, Claudi” sobre la vida de l’emperador romà i se’ls va acudir que podríem escriure un llibre del que sols tenien clar el títol: “Jo, Fèlix” a l’entorn d’un altre romà, un màrtir molt il·lustre pels vilafranquins.

El tema fou tan sorprenent que inicialment no vam saber per on entomar l’encàrrec, després de diverses reunions i de debatre-ho amb els cinc administradors -llavors en trobades al vespre a la sala de la taula rodona, a l’edifici de l’Ajuntament- Josep M. Santacana, “Tiburon” va proposar les seves cèlebres nou epístoles i Antoni Massanell es va desmarcar del tema dient que no es veia amb esma per escriure res que no fos una auca. El tercer autor es va afegir a Santacana amb nou trobades del Sant amb personatges de la vila. Llavors Ruiz Oliva, “Pitu”, va accedir a fer els dibuixos del llibre i es va acordar demanar a Joan Esteve Albet que posés dibuixos als rodolins de l’auca d’en Massanell.

El llibre va tenir altres anècdotes. Es va enllestir a darrera hora, a correcuita, a cal Llopart de Sant Sadurní, i tot i les presses va quedar molt digne. Potser l’anècdota més curiosa va ser la desaparició de la coma que havia d’haver-hi al títol. La més significativa va ser, però, que l’auca que havia d’aparèixer plegada i enganxada a l’interior de la coberta posterior del llibre es va acabar lliurant solta i sense plegar, simplement perquè no hi va haver temps de plegar-la i enganxar-la, un manipulat que s’havia de fer a mà i que hauria encarit el cost de l’edició de manera notable. A la llarga, com és de suposar, l’auca es va oblidar i són comptats els llibres que finalment la tenen enganxada o tan sols plegada al seu interior.