El 1976, com a conseqüència d'un article publicat a la premsa local en el que reivindicava el protagonisme que els universitaris havíem de tenir en la vida cultural universitària, Joan Tarrada Massanell i Josep Parera Ripoll em van convocar a una reunió al Museu de Vilafranca i em van exposar la seva voluntat de promoure la constitució d'un centre d'estudis del Penedès.
Amb el seu entusiasme vam posar fil a l'agulla amb un petit grup de col·laboradors entre els que hi havia Jordi Sellarès Valls, el seu germà Fèlix com a dissenyador, Maria Teresa Gil Via, el meu germà Martí Solé Bordes, Ramon Santacana, el fotògraf Josep Rovira del desaparegut club Diafragma, el Ton Massanell i el senyor Ramon de l'acadèmia Almi (qui signava C. de Verdú) que era qui realment portava la revista en aquells darrers anys, tot i que oficialment constava com a director Joan Ramon Masoliver que tenia títol de periodista.
El resultat va ser un únic número de la revista "Dionysos", el darrer d'aquella primera etapa, amb un editorial en el que parlàvem ja de la creació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Però els temps eren prou confusos, situats en l'anomenada "transició democràtica" ni tan sols teníem clar si podíem publicar textos en català perquè la publicació tenia sols autorització per emprar el castellà i calia portar cada número al dipòsit legal de Barcelona. De manera que finalment vam decidir crear una publicació totalment nova, en llengua catalana, van enterrar "Dionysos" (que molts anys després viuria una segona època) i pocs mesos després vam fer néixer "Olerdulae", sempre sota l'aixopluc del Museu de Vilafranca i el suport de la Caixa d'Estalvis del Penedès.
Recordo que la revista es feia als tallers de Tipografia Empòrium, al carrer Ferlandina, al barceloní barri del Raval, els mateixos tallers on s'havia imprès durant dècades "La Veu de Catalunya". Eren propietat d'un dels fills de Manuel Benach i Torrents i allí encara s'anava amb galerades i es comptava amb "ciceros", amb unes regles que no vaig acabar d'entendre mai.
Recordo que la revista es feia als tallers de Tipografia Empòrium, al carrer Ferlandina, al barceloní barri del Raval, els mateixos tallers on s'havia imprès durant dècades "La Veu de Catalunya". Eren propietat d'un dels fills de Manuel Benach i Torrents i allí encara s'anava amb galerades i es comptava amb "ciceros", amb unes regles que no vaig acabar d'entendre mai.
Si voleu resseguir o baixar-vos digitalitzada tota la revista "Dionysos", la podeu trobar-lo a la pàgina web de "Trencadís. Fons locals digitalitzats" de la Diputació de Barcelona:
http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:61867/viewer?locale=ca
I si el que voleu és veure aquest darrer número, el 152-153 d'ara fa quaranta anys:
http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:61867/viewer?file=diba%3A61959&locale=ca#diba:61959
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada