Ahir, dimecres 8 de febrer del 2016, va ser un dia històric. El Parlament de Catalunya va aprovar l'adaptació de la llei 30/2010 de 3 d'agost, adaptació que fa que la llei inclogui ara la Vegueria del Penedès. La Llei de Vegueries, encara per desplegar, reconeix ara el territori del Penedès, format per les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia.
Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya es reconeix oficialment la identitat del Penedès. Mai aquest topònim s'havia sentit tantes vegades a l'espai del Parlament de Catalunya.
Podríem recordar aquí molts noms d'aquells que, alguns en fa més d'un segle, van treballar, han treballat i treballen per coneixement del Penedès, el seu estudi, la difusió dels trets de la seva identitat i el reconeixement de la seva personalitat específica... Molts noms, ens en deixaríem.
Recordem així aquell estiu del 2004 que vam estar treballant per redactar un manifest que impulsés el reconeixement de la identitat de la nostra terra. Un manifest que va encetar un camí que ha durat més de dotze anys però que ens ha portat a un resultat que sembla finalment inapel·lable. Ara cal escombrar i posar en funcionament, escombrem les velles províncies i fem-nos dignes amb el nostre treball del topònim que ens ha identificat sempre.
Aprofitem l'avinentesa per donar a conèixer alguns documents inèdits que ens parlen de com es va gestar aquell "Manifest pel Penedès", documents que fins ara sols eren coneguts per la junta directiva que llavors encapçalava l'Institut d'Estudis Penedesencs.
El primer document (dos folis dina4) és un esborrall encara per completar, quan el manifest era a mig redactar:
El segon document (dos folis din A4) és el redactat provisional que va debatre la junta directiva de l'IEP a primers de setembre d'aquell estiu del 2004 que ara ha resultat ser històric. Finalment es va canviar el nom i es va suprimir algun punt, tot i que hi havia qui el defensava perquè estava molt molest amb la creació del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que no ajudava pas a la identitat penedesenca en l'àmbit eclesiàstic, un aspecte en el que havia treballat molt Mn. Josep Maria Aragonès i Rebollar, un dels fundadors de l'IEP. També es va decidir datar-lo l'11 de setembre i treure la bibliografia.
El tercer document és el Manifest tal i com es va fer arribar a tots els socis de l'IEP, un foli per les dues cares imprès sobre paper verd din A4. També es va penjar al web de l'IEP i es demanaven comentaris o adhesions.
Document de la pàgina web amb les primeres adhesions al Manifest, després en vindrien moltes més, i vindria la creació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada