Als anys quaranta i cinquanta, en el més profund del franquisme, calia controlar no sols les emissores de ràdio sinó també qui les escoltava, d'aquí aquest "Impuesto sobre la radioaudición" que ha de pagar un vilafranquí que rep l'aparell del seu pare. Control del Ministeri de la Governació i del Ministeri d'Hisenda. Papers i controls d'una burocràcia absurda. El 1950, poder escoltar la ràdio li va costar a Pere Rovira 52,40 pessetes.
(Documentació cedida per Josep Maria Rovira Torner)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada